El Barça ha deixat la lliga sentenciada. Després de la victòria de dissabte contra l’Atletico de Madrid, els de Valverde treuen ja 11 punts més l’average als de Simeone quan falten 7 jornades per disputar. Fa pinta que només es tracta d’esperar, per saber a quina jornada l’equip serà campió; i és que amb aquest avantatge, sembla pràcticament impossible que es pugui escapar el títol. Serà l’onzena lliga en 8 anys, el que demostra el clar domini del Barça en el futbol espanyol, ja que a banda de la lliga, l’equip blaugrana també aspira a aconseguir el proper mes de maig, la seva cinquena Copa del Rei consecutiva. El barcelonisme està tant acostumat a guanyar, que es dóna poc valor a aquest èxits quan, si ens parem a pensar, té molt mèrit i és molt difícil tenir aquesta regularitat durant tantes temporades.

El partit de dissabte contra l’Atlético, va estar jugat amb molt de cap per part del Barça, que va saber madurar el matx fins acabar imposant-se. Els de Valverde van ser els clars dominadors: per joc, per possessió i per ocasions. Tot i que l’empat a zero es va mantenir fins al minut 85, l’equip blaugrana havia fet prous mèrits per haver-se avançat en el marcador molt abans. Només la manca d’encert i un enorme Oblak van impedir que el partit quedés resolt ja a la primera part. És evident que l’expulsió de Diego Costa va dificultar les coses per l’Atlético, que tot i això va mostrar-se molt competitiu malgrat tenir un jugador menys durant 60 minuts. Però en general, el Barça va ser molt superior i la victòria del tot justa. Aquesta lectura que faig del partit però, no la comparteix força gent, tant aficionats com periodistes, que creuen que el Barça no va estar i bé i que va ser l’Atlético qui va dominar i merèixer obtenir un millor resultat. Doncs, francament no ho entenc. Al acabar el partit, mentre marxava del Camp Nou amb la impressió d’haver vist un bon Barça, llegia i escoltava comentaris lamentant que l’equip de Valverde s’havia limitat a guanyar a la contra, cedint la pilota a l’Atlético. No ho entenia i vaig anar a revisar les dades del partit a veure què deien. Per sort, els números són clars i crec que la meva impressió inicial, queda reforçada: possessió de pilota: 64% Barça, 36% Atlético. Rematades: 21 Barça, 9 Atlético. A porteria: 10 Barça, 2 Atlético. Passades totals: 718 Barça, 401 Atlético. Vaja, a mi em sembla que aquestes dades deixen bastant clar qui va tenir la iniciativa, el Barça. Que en el joc en estàtic li va costar a l’equip generar perill? Home doncs sí, tot i que va haver-hi ocasions. Que els gols, sobretot el segon, és a la contra? Doncs sí. Però, i què té de dolent? Està prohibit al Barça marcar a la contra? S’ha d’esperar a que la defensa rival estigui ben col·locada i ordenada per poder atacar? Es veu que és un crim sortir amb transicions ràpides. Increïble.

Avui Sergio Busquets, a una entrevista a The Guardian, ha explicat que actualment el Barça és capaç de jugar amb diferents sistemes. Se senten còmodes tant amb el 4-3-3 habitual, com també amb el 4-4-2. Poden fer tant joc de posició, com de transicions ràpides, però que la filosofia, amb algun matís, és la mateixa que la de fa ja moltes temporades enrere. Aquesta lectura que fa Busquets, és la que també faig jo, però es veu que molts no ho entenen, o no ho volen entendre. Suposo que en molts casos, més que una lectura purament futbolística, la crítica va per les persones. O no agrada Valverde, o no agrada Bartomeu, o no agrada cap dels dos. Si no, no ho entenc. Tots estarem d’acord que el Barça de Guardiola ha estat el millor que ha existit mai, però hem d’acceptar que ja és història i que aquell equip no tornarà. Per sort, han passat ja un munt de temporades i l’equip segueix en ple cicle guanyador, tot i que a alguns, que diuen ser culers, sembla que els molesti.

Sergi Ninou

(Artículo publicado en Mundo Deportivo)

Neymar y Griezmann tomaron la decisión de elegir a otros clubs en lugar del Barça. Es muy respetable. Lo reprochable es que no fueron de cara, engañaron a sus dirigentes y utilizaron al club azulgrana para su provecho económico. Ahora se han dado cuenta de que se equivocaron y se están ofreciendo. Tienen claro que jugar al lado de Messi te hace mejor, te sitúa en la primera línea mediática, te hace disfrutar jugando y, sobre todo, te facilita la conquista de grandes títulos. Ahora es el Barça el que tiene la sartén por el mango y el que puede y debe imponer sus condiciones tras evaluar su idoneidad. El brasileño, que es diestro, ya no debería encajar. Se ha estancado, su precio superaría los 220 millones y su posición está muy bien cubierta con Dembélé y Coutinho . En cambio, el francés, que es zurdo y goleador, puede ser una buena incorporación. Su cláusula será de 120 millones, un precio ajustado teniendo en cuenta que quedó tercero en la última lista del Balón de oro tras ganar el Mundial con Francia y es un futbolista que llegaría hambriento de títulos. Griezmann puede jugar de nueve con movilidad o ser el tercer delantero que actúe por la derecha a pierna cambiada teniendo en cuenta que Messi , con el tiempo, irá retrasando su posición hacia el centro del campo. Eso sí, Antoine debería antes pedir perdón a la indulgente afición culé por su bochornoso documental y aceptar una importante rebaja de su actual sueldo para encajar en la escala salarial del vestuario culé. No hay tantos cracks en el mercado a un precio razonable.

Marçal Lorente