Griezmann y Neymar. Messi con los mejores

Todavía no se ha abierto el mercado de fichajes pero ya llevamos semanas hablando de posibles refuerzos para el Barça. De hecho, durante toda la temporada hemos estado hablando sobre ello. Dos de los nombres que más han sonado, son los de Griezmann, y últimamente, el de Neymar. Sin duda son dos nombres que generan controversia, no porque no sean grandes jugadores, sino porque su posible llegada al Barça, que en el caso del brasileño significaría volver, serían polémicas. Nadie olvida el documental de “La Decisión,” donde Griezmann, con la complicidad de Piqué, montó un show para terminar quedándose en el Atlético. A los culés no les gustó nada la actitud del francés y se lo dejaron claro cuando vino al Camp Nou hace un par de meses en partido de Liga. Pero este verano casi seguro que Griezmann será del Barça, así que la afición culé deberá aceptar que un año después de este momento donde se sintieron engañados, les tocará dar apoyo al que será nuevo gran aliado de Messi en la delantera. Y si hablamos de Neymar, aunque parece muy difícil que pueda volver a vestir la camiseta azulgrana, ante esta posibilidad el debate entre el socio y seguidor culé está abierto. Muchos no le perdonan su fuga hace 2 años; pero otros añoran su fútbol, ​​a veces con detalles innecesarios sí, pero siempre lleno de calidad y alegría.

Si dependiera de mí, los dos hacia Barcelona. Y lo digo sin pensar en la economía del club, que probablemente hace imposible la llegada de los dos. Hablo simplemente en el terreno de lo deportivo, en el fútbol. Se debe rodear a Messi con los mejores, y Griezmann y Neymar lo son. Esta temporada se ha hecho evidente que el Barça necesita más calidad en la delantera. Ni Coutinho ni Dembélé han estado a la altura. El primero por dejadez, el segundo por las lesiones. Luis Suárez ha perdido efectividad de cara portería, aunque sigue siendo un jugador muy válido. Y Malcom ha tenido un papel testimonial. En definitiva, no se puede repetir otra temporada donde los goles estén tan mal repartidos como lo han estado esta. Messi ha marcado 51, Suárez 25, Dembélé 14, Coutinho 11 y Malcom 4. Alguien más debe superar los 20 goles. Sin duda Griezmann o Neymar, sin ser unos grandes goleadores, en el Barça lo podrían conseguir. El equipo debe tener un ataque temible, que salga a escenarios como Anfield o en una final de Copa con recursos y capacidad de intimidar. Y no esperar que toda la inspiración, dependa sólo de Messi.

Sergi Ninou

El Barça segueix ferm, tot i les crítiques desmesurades

El Barça ha deixat la lliga sentenciada. Després de la victòria de dissabte contra l’Atletico de Madrid, els de Valverde treuen ja 11 punts més l’average als de Simeone quan falten 7 jornades per disputar. Fa pinta que només es tracta d’esperar, per saber a quina jornada l’equip serà campió; i és que amb aquest avantatge, sembla pràcticament impossible que es pugui escapar el títol. Serà l’onzena lliga en 8 anys, el que demostra el clar domini del Barça en el futbol espanyol, ja que a banda de la lliga, l’equip blaugrana també aspira a aconseguir el proper mes de maig, la seva cinquena Copa del Rei consecutiva. El barcelonisme està tant acostumat a guanyar, que es dóna poc valor a aquest èxits quan, si ens parem a pensar, té molt mèrit i és molt difícil tenir aquesta regularitat durant tantes temporades.

El partit de dissabte contra l’Atlético, va estar jugat amb molt de cap per part del Barça, que va saber madurar el matx fins acabar imposant-se. Els de Valverde van ser els clars dominadors: per joc, per possessió i per ocasions. Tot i que l’empat a zero es va mantenir fins al minut 85, l’equip blaugrana havia fet prous mèrits per haver-se avançat en el marcador molt abans. Només la manca d’encert i un enorme Oblak van impedir que el partit quedés resolt ja a la primera part. És evident que l’expulsió de Diego Costa va dificultar les coses per l’Atlético, que tot i això va mostrar-se molt competitiu malgrat tenir un jugador menys durant 60 minuts. Però en general, el Barça va ser molt superior i la victòria del tot justa. Aquesta lectura que faig del partit però, no la comparteix força gent, tant aficionats com periodistes, que creuen que el Barça no va estar i bé i que va ser l’Atlético qui va dominar i merèixer obtenir un millor resultat. Doncs, francament no ho entenc. Al acabar el partit, mentre marxava del Camp Nou amb la impressió d’haver vist un bon Barça, llegia i escoltava comentaris lamentant que l’equip de Valverde s’havia limitat a guanyar a la contra, cedint la pilota a l’Atlético. No ho entenia i vaig anar a revisar les dades del partit a veure què deien. Per sort, els números són clars i crec que la meva impressió inicial, queda reforçada: possessió de pilota: 64% Barça, 36% Atlético. Rematades: 21 Barça, 9 Atlético. A porteria: 10 Barça, 2 Atlético. Passades totals: 718 Barça, 401 Atlético. Vaja, a mi em sembla que aquestes dades deixen bastant clar qui va tenir la iniciativa, el Barça. Que en el joc en estàtic li va costar a l’equip generar perill? Home doncs sí, tot i que va haver-hi ocasions. Que els gols, sobretot el segon, és a la contra? Doncs sí. Però, i què té de dolent? Està prohibit al Barça marcar a la contra? S’ha d’esperar a que la defensa rival estigui ben col·locada i ordenada per poder atacar? Es veu que és un crim sortir amb transicions ràpides. Increïble.

Avui Sergio Busquets, a una entrevista a The Guardian, ha explicat que actualment el Barça és capaç de jugar amb diferents sistemes. Se senten còmodes tant amb el 4-3-3 habitual, com també amb el 4-4-2. Poden fer tant joc de posició, com de transicions ràpides, però que la filosofia, amb algun matís, és la mateixa que la de fa ja moltes temporades enrere. Aquesta lectura que fa Busquets, és la que també faig jo, però es veu que molts no ho entenen, o no ho volen entendre. Suposo que en molts casos, més que una lectura purament futbolística, la crítica va per les persones. O no agrada Valverde, o no agrada Bartomeu, o no agrada cap dels dos. Si no, no ho entenc. Tots estarem d’acord que el Barça de Guardiola ha estat el millor que ha existit mai, però hem d’acceptar que ja és història i que aquell equip no tornarà. Per sort, han passat ja un munt de temporades i l’equip segueix en ple cicle guanyador, tot i que a alguns, que diuen ser culers, sembla que els molesti.

Sergi Ninou

Un crack, a tiro

(Artículo publicado en Mundo Deportivo)

Neymar y Griezmann tomaron la decisión de elegir a otros clubs en lugar del Barça. Es muy respetable. Lo reprochable es que no fueron de cara, engañaron a sus dirigentes y utilizaron al club azulgrana para su provecho económico. Ahora se han dado cuenta de que se equivocaron y se están ofreciendo. Tienen claro que jugar al lado de Messi te hace mejor, te sitúa en la primera línea mediática, te hace disfrutar jugando y, sobre todo, te facilita la conquista de grandes títulos. Ahora es el Barça el que tiene la sartén por el mango y el que puede y debe imponer sus condiciones tras evaluar su idoneidad. El brasileño, que es diestro, ya no debería encajar. Se ha estancado, su precio superaría los 220 millones y su posición está muy bien cubierta con Dembélé y Coutinho . En cambio, el francés, que es zurdo y goleador, puede ser una buena incorporación. Su cláusula será de 120 millones, un precio ajustado teniendo en cuenta que quedó tercero en la última lista del Balón de oro tras ganar el Mundial con Francia y es un futbolista que llegaría hambriento de títulos. Griezmann puede jugar de nueve con movilidad o ser el tercer delantero que actúe por la derecha a pierna cambiada teniendo en cuenta que Messi , con el tiempo, irá retrasando su posición hacia el centro del campo. Eso sí, Antoine debería antes pedir perdón a la indulgente afición culé por su bochornoso documental y aceptar una importante rebaja de su actual sueldo para encajar en la escala salarial del vestuario culé. No hay tantos cracks en el mercado a un precio razonable.

Marçal Lorente

Imparable

(Artículo publicado en Mundo Deportivo)

El Barça alcanza la excelencia deportiva. El equipo de Valverde espera superar con un triplete el doblete de la temporada pasada. Es el único club que tiene al equipo de fútbol masculino y femenino en los cuartos de la Champions. Y ya se han conquistado las Copas del Rey en baloncesto, balonmano, fútbol sala y hockey patines. Y todos siguen optando a ganar sus respectivas ligas y Copas de Europa. Para la prensa internacional, este Barça está siendo una referencia mundial en todos los ámbitos. Si se ganase la Champions, el Barça sería, muy probablemente, el primer club deportivo en superar los 1000 millones de euros de ingresos. El contrato de los “title rights” del Espai Barça puede cerrarse con cifras de récord que sufragarán la mayor parte de las obras del Camp Nou y el nuevo Palau. La BBC entrevistó a Bartomeu para hablar de la dimensión global del club y su peculiar modo de propiedad. Un reportaje del Financial Times sobre la apuesta que el club está haciendo por la innovación y sus proyectos estratégicos fue una de las noticias más visitadas. Los Ángeles Times escribió sobre el modelo formativo y el éxito de la Masia. La apuesta del Barça por el fútbol femenino y la implicación de la Fundación en los problemas de inmigración es noticia en medios internacionales. El acertado fichaje de Pau Gasol para promocionar la marca Barça en EEUU ha sido destacado por la prensa norteamericana. Y todo esto sin renunciar a su identidad y su carga simbólica. El Barça es un trasatlántico que va dejando atrás a sus adversarios.

Marçal Lorente

 

 

Barça-Lió, la Champions en joc

El Barça juga demà un dels partits més transcendentals de la temporada. És un compromís de caixa o faixa. Demà no guanyarà la Champions però si la pot perdre i una eliminació prematura condicionaria en negatiu l’avaluació de la temporada. El Barça de Valverde està portant una trajectòria impecable però encara no ha guanyat res. Ara comença la fase decisiva en la que una relliscada  pot enviar a norris tota la feina feta. Demà han de confirmar que ha estat una bona fulla de ruta dosificar-se en molts partits í estalviar esforços per estar frescos per afrontar els partits decisius i el de demà n’és un. També és cert que aquest Barça de Valverde no ha fallat en els partits grans a excepció del daltabaix de Roma, un mal record que els jugadors blaugrana han de tenir molt present. A Europa l’excés de confiança, les desatencions defensives o la manca d’intensitat et penalitzen molt. I es que la Champions dels últims anys no l’ha guanyat el millor equip sinó el que millor ha sabut competir que és el que li ha faltat al Barça a la lliga de campions de les darreres edicions. Demà Els de Valverde tenen l’ocasió de demostrar que han aprés la lliçó per tornar a portar al Camp Nou “esa copa tan linda” que va prometre Messi a principi de temporada.

Marçal Lorente

Mourinho està desfasat

Entenc que la desastrosa situació que viu el Real Madrid faci que el madridisme estigui desesperat i vulgui una sacsejada immediata. Òbviament ja no pensant en aquesta temporada, que està del tot perduda, sinó de cara la propera, on caldrà fer molts canvis si es vol recuperar un rumb que ara mateix està ben desviat. És normal que des del club blanc vulguin fer fora a Solari, que sembla però que aguantarà fins diumenge a Valladolid, i ja dilluns seria destituït. Les conyetes i bromes que feia el tècnic argentí quan va accedir el càrrec han durat poc per cert. Deia que és normal que al Madrid no vulguin veure més a Solari a la banqueta després dels lamentables resultats que ha obtingut, i a més després que no hagi estat capaç de recuperar per la causa jugadors com Isco o Bale, que de ben segur estaran encantats si perden de vista a Solari. Entenc per tant, que es busqui un revulsiu pel que queda de temporada, i a poder ser que es comenci a treballar ja en la planificació de la propera. Fins aquí estic d’acord.

El que ja no em quadra, és en la tria de l’entrenador que ha de liderar aquest canvi. Ei, i que consti que ja s’ho faran, però entre el madridisme hi ha força unanimitat en considerar que José Mourinho és l’home; és l’indicat per asseure’s a la banqueta del Santiago Bernabéu. Mourinho els genera il·lusió. Doncs no sé ben bé per què. A no ser que el que busquin sigui mal joc i polèmiques a la sala de premsa, no em crec que algú pugui voler Mourinho pel seu valor futbolístic. Actualment, el portuguès és un entrenador desfasat, i si no, mireu el Manchester United. Ha estat marxar Mourinho i els resultats han començat a arribar. No dic que al Madrid no pugui millorar els números de Solari, cosa fàcil per cert, però aquest Mourinho ja no és el que va arribar a la casa blanca el 2010. En aquell moment, el club necessitava un antídot al Barça de Guardiola, i el joc brut de Mou era perfecte per mirar de fer front al millor equip que ha existit mai. Però ara? A qui ha de fer front? El que ha de fer és posar ordre a casa seva, sense mirar més enllà. Veurem què passa dilluns i si es confirma o no el retorn de José Mourinho. Una cosa tinc clara, si torna i segueix fent de les seves, ara, sense Guardiola, farà més pena que ràbia.

Sergi Ninou