Matthijs de Ligt va boig per jugar al Barça. No és cap secret ni cap invenció meva. Ell mateix ho ha reconegut quan li han preguntat públicament. Al jove central de l’Ajax, de només 19 anys, sempre li ha agradat el Barça, però ara que el seu amic i company Frenkie de Jong, ha fitxat pel club blaugrana, encara té més ganes de venir.

Des de la direcció esportiva del Barça, De Ligt és un jugador que agrada. Normal, a qualsevol persona mínimament posada en el món del futbol li agrada aquest jugador. Ho té tot: bona col·locació, bona sortida de pilota jugada des del darrera, bon joc aeri, força rapidesa per l’alçada que té (1,89m)… vaja és un central molt complet, i això que té només 19 anys i per tant, marge de millora. A més, tot i la seva joventut, ja té experiència; recordem és el capità de l’Ajax, i ja acumula 13 partits amb la selecció absoluta holandesa, on n’és titular des de fa uns mesos. Així doncs, el club que fitxi a De Ligt, fitxarà un central TOP per segurament tota una dècada. Com en el cas de De Jong al centre del camp.

Per tot això, és lògic que el Barça es plantegi el seu fitxatge, i més davant l’interès del propi jugador en vestir la samarreta blaugrana i seguir al costat de, com deia abans, el seu amic Frenkie de Jong. Inicialment, el Barça havia descartat anar a pel jugador per un tema econòmic. Els mínim 60 milions d’euros que de sortida demanarà l’Ajax és un preu alt, i a sobre, el que més molesta al Barça, és que l’agent de De Ligt és Mino Raiola, que demana una altíssima comissió. Tot i això, el desig públic del central de jugar al Barça, ha fet que el club blaugrana hagi reactivat la possibilitat de fitxar-lo, tal com explica avui Mundo Deportivo. S’estudiarà la viabilitat econòmica de l’operació i si els números quadren, no es descarta res. Cal tenir en compte que De Ligt interessa també, com és natural, als de sempre: City, PSG, Bayern, Juventus… per tant, no serà fàcil.

Recordem també que el Barça ja s’ha reforçat amb centrals joves com Lenglet (que té 23 anys) i ja està consolidat al màxim nivell, i Jean Claire Todibo (de 19 anys) i que vindrà a l’estiu si no es pot avançar a aquest mercat d’hivern la seva arribada. Per tant, De Ligt no sembla un fitxatge tant tant necessari com ho era De Jong. Ara, és evident que si se’l pot fitxar, s’ha de fer l’esforç, perquè segur, val la pena.

Sergi Ninou

(Artículo publicado en Mundo Deportivo)

El caso ‘Chumi’ nos ha recordado a las históricas comedias del cine español. Revivimos ‘La escopeta nacional’ del gran Berlanga. Rememoramos la felicidad de Paco Martínez Soria y sus viajes de 11 horas en tren cargando dos gallinas y tres chorizos. La desesperación por la enorme crisis del Real Madrid, que viven madridistas y parte de la brunete mediática, les está llevando al ridículo. Cuando El Mundo del S.XXI publicó que el Barça había incurrido en alineación indebida de Chumi en la Copa, olvidando la circular clave, se les abrió el cielo. Se ilusionaron con la esperanza de eliminar al Barça de su competición fetiche, evitar otra final con la pitada al himno y atenuar el error histórico que el Madrid cometió con Chéryshev. Los gurús de la caverna equiparaban ambos casos. Señal de que no se habían leído la normativa porque no tenían nada que ver.

Se desató la euforia en Cibeles. Chumi había generado más ilusión en el madridismo que Vinicius. Había quién incluso pedía que no se jugase el partido de vuelta en el Camp Nou, aún cuando el Levante no había presentado ni la denuncia. El Barça remontó en el césped. Según alguna televisión estatal, la juez de Competición “salvó al Barça al desestimar la denuncia por estar fuera de plazo” dando por sentado que había culpabilidad cuando no juzgó el fondo del asunto. Para alineación indebida la del pívot americano, Slaughter, que admitió ante el juzgado, en junio de 2017, que el Real Madrid le facilitó un pasaporte falso supuestamente expedido por la embajada de Guinea Ecuatorial para poder jugar 13 partidos de la ACB y la copa de 2015. Asunto sospechosamente silenciado y no sancionado. Algún día los culés valorarán el mérito que tiene el Barça de haber ganado tanto a pesar de los ataques extradeportivos que ha sufrido.

Marçal Lorente