(Artículo publicado en Mundo Deportivo)

El Barça alcanza la excelencia deportiva. El equipo de Valverde espera superar con un triplete el doblete de la temporada pasada. Es el único club que tiene al equipo de fútbol masculino y femenino en los cuartos de la Champions. Y ya se han conquistado las Copas del Rey en baloncesto, balonmano, fútbol sala y hockey patines. Y todos siguen optando a ganar sus respectivas ligas y Copas de Europa. Para la prensa internacional, este Barça está siendo una referencia mundial en todos los ámbitos. Si se ganase la Champions, el Barça sería, muy probablemente, el primer club deportivo en superar los 1000 millones de euros de ingresos. El contrato de los “title rights” del Espai Barça puede cerrarse con cifras de récord que sufragarán la mayor parte de las obras del Camp Nou y el nuevo Palau. La BBC entrevistó a Bartomeu para hablar de la dimensión global del club y su peculiar modo de propiedad. Un reportaje del Financial Times sobre la apuesta que el club está haciendo por la innovación y sus proyectos estratégicos fue una de las noticias más visitadas. Los Ángeles Times escribió sobre el modelo formativo y el éxito de la Masia. La apuesta del Barça por el fútbol femenino y la implicación de la Fundación en los problemas de inmigración es noticia en medios internacionales. El acertado fichaje de Pau Gasol para promocionar la marca Barça en EEUU ha sido destacado por la prensa norteamericana. Y todo esto sin renunciar a su identidad y su carga simbólica. El Barça es un trasatlántico que va dejando atrás a sus adversarios.

Marçal Lorente

Males notícies al Barça. Arthur Melo estarà entre 3 i 4 setmanes de baixa per una lesió muscular al bíceps femoral de la cama esquerra. La notícia arriba quan el migcampista brasiler s’havia consolidat com un dels fixos al mig del camp del Barça. Estem tots d’acord que el Barça juga millor quan Arthur és al camp, de manera que la seva baixa és a priori molt important i l’equip se’n pot ressentir força. El moment de la lesió no pot ser més inoportú, ja que el Barça, com sabem, es troba immers en un calendari frenètic, amb partits molt importants a les tres competicions. Arthur serà baixa pel retorn de l’equip a la Champions, el dia 19 a Lió, també pel partit al Bernabéu de tornada de semifinals de la Copa, i es perdrà diverses jornades claus de Lliga, entre elles la d’aquest diumenge a Bilbao o la del dia 23 a Sevilla.

Sens dubte és un contratemps important per Valverde, que ara haurà de donar més protagonisme a Arturo Vidal o Aleñà, a no ser que provi amb Coutinho d’interior. Ja sé que el brasiler és més davanter que migcampista, però veient el mal moment que viu a prop de l’àrea rival, potser és bona idea provar-lo més endarrerit a veure si així espavila. En qualsevol cas, la pausa i control d’Arthur no té la donarà cap dels tres jugadors que he esmentat, perquè Arthur és un perfil molt característic, diferent a la resta. Com deia, si hi havia un mal moment per lesionar-se era aquest, i és el que ha passat. Un nou repte a superar per Valverde i el seu equip, en una temporada sense treva.

Sergi Ninou

Matthijs de Ligt va boig per jugar al Barça. No és cap secret ni cap invenció meva. Ell mateix ho ha reconegut quan li han preguntat públicament. Al jove central de l’Ajax, de només 19 anys, sempre li ha agradat el Barça, però ara que el seu amic i company Frenkie de Jong, ha fitxat pel club blaugrana, encara té més ganes de venir.

Des de la direcció esportiva del Barça, De Ligt és un jugador que agrada. Normal, a qualsevol persona mínimament posada en el món del futbol li agrada aquest jugador. Ho té tot: bona col·locació, bona sortida de pilota jugada des del darrera, bon joc aeri, força rapidesa per l’alçada que té (1,89m)… vaja és un central molt complet, i això que té només 19 anys i per tant, marge de millora. A més, tot i la seva joventut, ja té experiència; recordem és el capità de l’Ajax, i ja acumula 13 partits amb la selecció absoluta holandesa, on n’és titular des de fa uns mesos. Així doncs, el club que fitxi a De Ligt, fitxarà un central TOP per segurament tota una dècada. Com en el cas de De Jong al centre del camp.

Per tot això, és lògic que el Barça es plantegi el seu fitxatge, i més davant l’interès del propi jugador en vestir la samarreta blaugrana i seguir al costat de, com deia abans, el seu amic Frenkie de Jong. Inicialment, el Barça havia descartat anar a pel jugador per un tema econòmic. Els mínim 60 milions d’euros que de sortida demanarà l’Ajax és un preu alt, i a sobre, el que més molesta al Barça, és que l’agent de De Ligt és Mino Raiola, que demana una altíssima comissió. Tot i això, el desig públic del central de jugar al Barça, ha fet que el club blaugrana hagi reactivat la possibilitat de fitxar-lo, tal com explica avui Mundo Deportivo. S’estudiarà la viabilitat econòmica de l’operació i si els números quadren, no es descarta res. Cal tenir en compte que De Ligt interessa també, com és natural, als de sempre: City, PSG, Bayern, Juventus… per tant, no serà fàcil.

Recordem també que el Barça ja s’ha reforçat amb centrals joves com Lenglet (que té 23 anys) i ja està consolidat al màxim nivell, i Jean Claire Todibo (de 19 anys) i que vindrà a l’estiu si no es pot avançar a aquest mercat d’hivern la seva arribada. Per tant, De Ligt no sembla un fitxatge tant tant necessari com ho era De Jong. Ara, és evident que si se’l pot fitxar, s’ha de fer l’esforç, perquè segur, val la pena.

Sergi Ninou

(Artículo publicado en Mundo Deportivo)

El caso ‘Chumi’ nos ha recordado a las históricas comedias del cine español. Revivimos ‘La escopeta nacional’ del gran Berlanga. Rememoramos la felicidad de Paco Martínez Soria y sus viajes de 11 horas en tren cargando dos gallinas y tres chorizos. La desesperación por la enorme crisis del Real Madrid, que viven madridistas y parte de la brunete mediática, les está llevando al ridículo. Cuando El Mundo del S.XXI publicó que el Barça había incurrido en alineación indebida de Chumi en la Copa, olvidando la circular clave, se les abrió el cielo. Se ilusionaron con la esperanza de eliminar al Barça de su competición fetiche, evitar otra final con la pitada al himno y atenuar el error histórico que el Madrid cometió con Chéryshev. Los gurús de la caverna equiparaban ambos casos. Señal de que no se habían leído la normativa porque no tenían nada que ver.

Se desató la euforia en Cibeles. Chumi había generado más ilusión en el madridismo que Vinicius. Había quién incluso pedía que no se jugase el partido de vuelta en el Camp Nou, aún cuando el Levante no había presentado ni la denuncia. El Barça remontó en el césped. Según alguna televisión estatal, la juez de Competición “salvó al Barça al desestimar la denuncia por estar fuera de plazo” dando por sentado que había culpabilidad cuando no juzgó el fondo del asunto. Para alineación indebida la del pívot americano, Slaughter, que admitió ante el juzgado, en junio de 2017, que el Real Madrid le facilitó un pasaporte falso supuestamente expedido por la embajada de Guinea Ecuatorial para poder jugar 13 partidos de la ACB y la copa de 2015. Asunto sospechosamente silenciado y no sancionado. Algún día los culés valorarán el mérito que tiene el Barça de haber ganado tanto a pesar de los ataques extradeportivos que ha sufrido.

Marçal Lorente