Opinión

‘No’ a la marcha de Mascherano

Los futbolistas piden una mejora contractual a poco que ofrezcan un buen rendimiento. Por contra, si no responden a las expectativas creadas y el entrenador no cuenta con ellos exigen que se respete su contrato y percibir hasta el ultimo céntimo. Y alguno hasta exige que se le renueve si cae lesionado. En cambio, se creen en el derecho de romper su compromiso cuando quieren marcharse porque reciben una mejor oferta o les reclama otro equipo que les promete más protagonismo. Los jugadores son egoístas por naturaleza. No quieren perder ninguna oportunidad en su efímera carrera. Pero ha llegado el momento en el que los clubs deben poner límite a esa avaricia.

Mascherano es un profesional intachable. Su compromiso con el Barça ha sido, hasta el momento, ejemplar. Después de siete años siendo protagonista en el equipo azulgrana es lógico que no esté a gusto con el papel secundario que le está dando Valverde y es comprensible que pidiera salir para jugar con regularidad en otro sitio, y más cuando está a las puertas de su último Mundial. Pero en el minuto posterior a la lesión de Umtiti debería haber cambiado de postura y ponerse al servicio de los intereses del Barça, el club que se lo ha dado todo: dinero, prestigio, títulos y el privilegio de jugar junto a Messi . El defensa francés estará dos meses de baja y la fiabilidad física de Vermaelen es una incógnita.

Por tanto, ahora que parece imprescindible no puede marcharse. Yerry Mina podría ser un buen recambio pero no a mitad de temporada. Exigirle un rendimiento inmediato al colombiano sin tener un tiempo de adaptación al futbol europeo y al idioma Barça es una temeridad. El jovencísimo central del Ajax Matthijs de Ligt parece el mejor sustituto de Mascherano pero ese cambio generacional debió hacerse a junio.

La temporada pasada, el ‘jefecito’ ya dio síntomas de haber perdido esa velocidad de anticipación en la que basa su juego defensivo. Y ese ha sido el gran defecto de la planificación deportiva del Barça de los últimos años. No anticiparse al cambio generacional.

Marçal Lorente

Opinió

EL VAR ARRIBA A LA LLIGA

Aquesta setmana, des de la lliga de futbol professional han confirmat que la temporada que ve tindrem VAR. Ja s’implementarà el vídeo arbitratge a la Lliga Espanyola. Ho celebro, ja era hora que s’acceptés l’entrada de la tecnologia al futbol espanyol. Ha costat, i és normal d’altra banda, tractant-se d’un país on això d’avançar i progressar, costa. Però bé, per fi tindrem VAR i se suposa que el futbol serà més just.

Molts consideren que a partir de la temporada que ve, els equips petits per fi seran tractats justament, ja que actualment sempre són clarament perjudicats respecte els dos grans. És aquell típic comentari que “els grans no es poden queixar dels arbitratges que reben”. Els grans és clar, referit a Barça i Real Madrid.

Home, potser si que els dos gegants dels futbol espanyol acaben cada temporada més beneficiats en comparació amb la resta d’equips, però i si fem la comparació només entre ells dos, entre Barça i Madrid? Tinc clar que en aquest cas el Barça té molt a queixar-se. I no d’ara, o dels últims anys, sinó de sempre. L’ajudeta de torn quan a la casa blanca les coses van malament sempre està allà, i de la mateixa manera, quan a can Barça les coses es compliquen, arriba l’estocada final amb la decisió dubtosa de l’àrbitre, que acaba caient gairebé sempre en contra dels blaugrana. Podem repassar les últimes lligues blanques, no cal anar més lluny.

Per això considero que el VAR es necessari, tot i que haurem de veure com s’utilitza. Hi haurà jugades que seran difícils d’arbitrar inclús amb la tecnologia. De tota manera, millor provar-ho. Tot el que sigui ajudar els col·legiats benvingut, suposo que tots en sortirem beneficiats…

Sergi Ninou

Opinió

NO DESAPROFITEM EL TALENT JOVE

El gran nom propi dels últims dies a Can Barça, està sent el de José Arnaiz. El davanter del filial està en boca de tots, gràcies a unes grans actuacions al Barça B, i també el dia dels seu debut al primer equip, dimarts passat a Múrcia. Arnaiz apunta a estrella si progressa com fins ara. És evident que és molt d’hora per parlar d’ell com a crac, enarca li queden moltes coses per demostrar, però se li nota que és un jugador especial, que en qualsevol jugada pot crear perill.

Sempre es demana paciència i anar poc a poc amb els joves que apunten molt alt, i és lògic que així sigui per evitar allò de cremar-los abans d’hora, però trobo que tampoc cal esperar perquè si. Si un jugador val, si un jugador té talent i és descarat, com ho és Arnaiz, és igual si té 18, 19 o 22 anys. Passa a tots els esports, futbol, bàsquet, motor… Ser jove no és necessàriament un hàndicap. El jugador de Talavera va ser un home bàsic pel Valladolid la temporada passada, i en dos mesos al Barça B, ja ha demostrat que no sent la pressió de vestir la samarreta blaugrana. És clar que això no vol dir que ja hagi de pujar al primer equip, millor seguir-lo al “B” i d’aquí un temps en parlem. Però, com deia abans, no cal esperar per esperar. Tant important és no cremar un futbolista, com ho és no desaprofitar el talent.

Espero que Valverde sigui atrevit i vagi donant oportunitats a Arnaiz, així com a Aleñá o altres jugadors del filial que tenen molt bona pinta. I no em refereixo només a veure’ls als partits de les primeres eliminatòries de Copa, sinó durant la temporada. Mereixen l’oportunitat, i més veient algunes de les toies que hi ha a la primera plantilla.

Sergi Ninou

Opinión

MESSI, THE BEST

Leo Messi va aconseguir dimecres passat contra l’Olympiacos, el seu gol 100 en competició europea. El crac argentí, ha marcat 97 gols en Champions i 3 en Supercopa d’Europa. Es va estrenar a Europa el 2 de novembre de l’any 2005. Va ser curiosament contra un altre equip grec i el gran rival de l’Olympiacos, el Panathinaikos. Messi va ser l’autor del tercer dels 5 gols que els blaugranes van marcar al seu rival aquella nit.

Des d’aleshores, la llegenda de Messi no ha fet res més que créixer i créixer i ha estat l’element decisiu pels èxits del Barça a Europa els darrers 12 anys.  Sense anar més lluny, Messi ha marcat en dues de les quatre finals de la Champions que ha guanyat el Barça, les dels anys 2009 i 2011, totes dues contra el Manchester United.

Dels 100 gols marcats per Messi en competicions europees, la xifra s’amplia a un total de 105 en competicions internacionals, si afegim els 5 que ha aconseguit en les 3 edicions del Mundial de Clubs que ha disputat (els anys 2009, 2011 i 2015). Qualsevol dada que es pugui donar de Messi va sempre acompanyada de la paraula “rècord”, i és que l’astre argentí queda fora de tota comparació possible.

El cas és que aquest dilluns, el gran rival de Messi, Cristiano Ronaldo, té tots els números de sumar el seu segon premi The Best, com a millor Jugador de la FIFA de l’any 2017. Recordem que el vencedor d’aquest premi es decideix per votació, de seleccionadors nacionals, capitans de la seleccions nacionals, un grup selecte de premsa i el vot popular d’aficionats registrats a la web de la FIFA. A banda d’això, el proper mes de gener, Cristiano també partirà com a clar favorit per endur-se la seva cinquena Pilota d’Or i igualar d’aquesta manera Leo Messi.

Home, no dic que no se la mereixi, aquí podríem tenir un bon debat, però si que crida l’atenció que molt probablement, d’aquí a tres mesos, tots dos jugadors tindran el mateix número de Pilotes d’Or. Doncs què voleu que us digui, jo ho tinc molt clar, Messi és el millor. El millor amb diferència. Però no d’aquesta temporada o dels últims anys, sinó de tota la història. M’és igual si Cristiano l’iguala, o si Leo no ha guanyat mai un Mundial. Cada dia ens demostra a tots que no n’hi ha cap com ell.

Sergi Ninou

Opinión

ATLÉTICO-BARÇA

Molts socis i seguidors de l’Atlético de Madrid s’han citat els últims dies a través de les xarxes socials per anar demà al Wanda Metropolitano, amb la bandera espanyola. L’objectiu és omplir l’estadi matalasser de patriotisme, per demostrar al Barça i a tothom, que la “Unidad de España no se discute”.

Em sembla molt bé que ho facin, ja que cadascú és lliure de dur la bandera que vulgui a un camp de futbol, sempre és clar, que no sigui una bandera ofensiva. Estan en el seu dret de fer-ho, però espero que no es digui més allò de “el Barça esta politizado”. Potser sí que ho esta, però també altres clubs no?

Si portar una estelada al Camp Nou és barrejar política i esport, dic jo que també ho serà portar una “rojigualda” al Wanda Metropolitano.

Dit això, si ens centrem estrictament en el futbol, demà ens espera al nou estadi de l’Atlético, un autèntic partidàs, però arriba després de l’aturada de seleccions, que sempre és un mal negoci pels equips grans, que perden la majoria d’integrants de la plantilla durant uns 10 dies.
Sí que és veritat que en clau Barça, aquesta jornada internacional ha deixat més notícies positives que no pas negatives. D’entrada, ja tenim a Messi classificat per Rússia 2018. I a més de manera directa, pel que no es perdrà cap partit amb el Barça al no haver de jugar la repesca.
Luis Suárez ha recuperat l’olfacte golejador, amb el seu doblet amb l’Uruguai contra Bolívia. També Paulinho, va marcar pel Brasil, facilitant la classificació de Messi i Mascherano.
I a Barcelona, Andrés Iniesta ha estat recuperant-se tranquil•lament de la seva lesió muscular que es va produir en el partit contra Las Palmas i demà, en principi, podrà jugar davant l’Atlético.
Així doncs, bones notícies a 24 hores de saltar al Wanda Metropolitano.
El gran aspecte negatiu pel que fa a l’aturada, és que fins aquest mateix matí, els jugadors sud-americans: Messi, Mascherano,Luis Suárez i Paulinho no s’han entrenat amb la resta de companys del Barça, pel que Valverde de ben segur, no ha pogut preparar el partit de la manera que li hauria agradat.

Però ja sabem que això és el que hi ha, i de fet, l’Atlético es troba en una situació semblant, per tant, no hi ha excuses i cal anar a buscar la victòria, que deixaria al Barça 9 punts per sobre dels de Simeone. Sens dubte seria donar un bon cop d’efecte a la Lliga.

Sergi Ninou