La escopeta nacional

(Artículo publicado en Mundo Deportivo)

El caso ‘Chumi’ nos ha recordado a las históricas comedias del cine español. Revivimos ‘La escopeta nacional’ del gran Berlanga. Rememoramos la felicidad de Paco Martínez Soria y sus viajes de 11 horas en tren cargando dos gallinas y tres chorizos. La desesperación por la enorme crisis del Real Madrid, que viven madridistas y parte de la brunete mediática, les está llevando al ridículo. Cuando El Mundo del S.XXI publicó que el Barça había incurrido en alineación indebida de Chumi en la Copa, olvidando la circular clave, se les abrió el cielo. Se ilusionaron con la esperanza de eliminar al Barça de su competición fetiche, evitar otra final con la pitada al himno y atenuar el error histórico que el Madrid cometió con Chéryshev. Los gurús de la caverna equiparaban ambos casos. Señal de que no se habían leído la normativa porque no tenían nada que ver.

Se desató la euforia en CibelesChumi había generado más ilusión en el madridismo que Vinicius. Había quién incluso pedía que no se jugase el partido de vuelta en el Camp Nou, aún cuando el Levante no había presentado ni la denuncia. El Barça remontó en el césped. Según alguna televisión estatal, la juez de Competición “salvó al Barça al desestimar la denuncia por estar fuera de plazo” dando por sentado que había culpabilidad cuando no juzgó el fondo del asunto. Para alineación indebida la del pívot americano, Slaughter, que admitió ante el juzgado, en junio de 2017, que el Real Madrid le facilitó un pasaporte falso supuestamente expedido por la embajada de Guinea Ecuatorial para poder jugar 13 partidos de la ACB y la copa de 2015. Asunto sospechosamente silenciado y no sancionado. Algún día los culés valorarán el mérito que tiene el Barça de haber ganado tanto a pesar de los ataques extradeportivos que ha sufrido.

Marçal Lorente

De Ligt i De Jong ja comparteixen equip amb Arthur

La UEFA ha donat a conèixer avui l’onze revelació de la Champions. Un equip format per jugadors que han de tenir menys de 24 anys, haver debutat a la màxima competició europea durant el 2018 o tenir-hi una experiència prèvia limitada, i que hagin tingut un evident salt de qualitat durant aquest any. Doncs bé, entre els 11 escollits, hi trobem el blaugrana Arthur. El migcampista brasiler, que va jugar el seu primer gran partit amb la samarreta del Barça a Wembley, a la segona jornada de la fase de grups de la Champions contra el Tottenham, no ha passat desapercebut pels periodistes i editors que han escollit els membres d’aquest onze revelació, i com dic, ocupa una de les places al centre del camp. Hi va haver força dubtes amb el fitxatge d’Arthur pel Barça, com és natural tractant-se d’un jugador sense cap experiència al futbol europeu, però amb poc temps s’ha anat guanyant el lloc i sembla que serà un fix als esquemes del Barça els propers anys.

Compartint equip amb Arthur, hi trobem jugadors com Hirving Lozano, el davanter mexicà del PSV; Husem Aouar, migcampista de l’Olympique de Lió, o Jadon Sancho, extrem del Dortmund i que apunta a crack d’aquí poc temps… però a banda de tots ells, cal destacar-hi dos noms: Matthijs de Ligt i Frenkie de Jong. Sí, la parella de moda de l’Ajax per la qual mitja Europa hi sospira. No podem assegurar quin impacte tindran quan surtin de l’Ajax aquest proper estiu, però a hores d’ara és evident que si ens demanen el nom de dos jugadors, un central i un migcampista, que puguin ser dominadors a les respectives posicions els propers anys, segur que el primer que ens vindrà al cap seran els noms de De Ligt i De Jong. Costaran mols calers, és lògic, uns 80 milions d’euros cada un, però semblen dos fitxatges estratègics i perfectament amortitzables, recordem tenen 19 anys De Ligt i 21 De Jong.

De moment, de l’equip revelació de la Champions, el Barça té a Arthur. Segur que voldria tenir-ne dos més, els dos de l’Ajax. S’hauran d’esforçar molt des del club blaugrana per fer-ho possible i portar el pack, però segurament valen l’esforç.

Sergi Ninou

Independencia

Asegurar que Josep Lluís Núñez ha sido el mejor presidente del Barça es muy subjetivo. Lo indiscutible es que es el que mejor legado ha dejado. Un club potente, deportiva, social, patrimonial y económicamente. Tras ganar a Sixte Cambra en las elecciones de 1989, Núñez dijo: “He vencido a un candidato, a un partido político (CiU) y a una televisión (TV3)”. Dado que el Barça es la institución más representativa y potente del país siempre fue y es un pastel muy apetitoso para los poderes políticos, económicos y mediáticos. Núñez supo blindar el club. Quizás por eso, los políticos no le autorizaron a desarrollar el proyecto inmobiliario Barça 2000 en el Camp Nou ni levantar la ciudad deportiva en Sant Joan Despí.

En 1990, Núñez convenció al secretario de Estado para el deporte, Gómez Navarro , de que el Barça, igual que otros tres clubes saneados económicamente, no se transformara en SA, como el resto de clubs españoles. Gracias a ello el Barça es hoy propiedad de sus socios. Núñez impedía que se aprovecharan del club y no le temblaba el pulso. Le puso las maletas en la puerta a Ronaldo cuando tras acordar su renovación exigió todavía más dinero. En una reunión de junta, un directivo le sugirió que el Barça debía donar el 0,7% de su presupuesto a temas solidarios, Núñez dijo que estaba de acuerdo pero que no podían ser solidarios con el dinero del socio y propuso que cada directivo pusiera un millón de pesetas de su bolsillo. Se hizo el silencio. A los pocos días puso en marcha la Fundación FC Barcelona. Permaneció tantos años en la presidencia porque soportó las presiones externas y mantuvo la independencia del club. Es un mensaje para futuros candidatos.

Marçal Lorente

El Barça, preocupat amb Dembélé. O espavila o es perdrà

El Barça juga diumenge a la tarda al Camp Nou contra el Betis i ho farà sense Phillipe Coutinho, que en té per unes dues o tres setmanes a causa d’un petit trencament muscular al bíceps femoral de la cama esquerra. Amb la baixa del brasiler i el dubte de si Messi tornarà a l’equip aquest diumenge o s’esperarà a després de l’aturada de seleccions, semblava clar que Ousmane Dembélé seria titular contra els verd-i-blancs. Encara en té opcions, però la gastroenteritis que va patir ahir, i que avui encara li ha impedit entrenar-se amb el grup, dificulten la presència del francès a l’onze titular per enfrontar-se al Betis.

Però, segur que Dembélé ha tingut gastroenteritis? Ahir, no va anar a entrenar i el club va emetre un comunicat dient que la seva absència és devia a aquest problema. El cas, és que tal i com a explicat avui RAC1 i nosaltres hem pogut confirmar, Dembélé va estar una hora i mitja il·localitzable, sense que des del Barça en tinguessin cap notícia. Se’l va trucar per saber què passava, per què no era a la Ciutat Esportiva, i finalment va explicar que no es trobava bé i que seria baixa per la sessió d’entrenament. Més enllà de la gastroenteritis que hagi pogut tenir, el que és evident és que no és la manera correcte d’actuar. Si el jugador no estava en condicions, hauria d’haver avisat ràpidament al club i informar de la seva situació. Des del Barça s’han endut una nova decepció amb l’actitud de Dembélé, ja que consideren aquest cas com un nou acte de poca professionalitat del francès. Recordem que ja ha protagonitzat diverses faltes per retards als entrenaments, i fins i tot en convocatòries en dies de partit.  Per no parlar del seus problemes per seguir una dieta saludable que van obligar al Barça a posar-li un cuiner particular. L’entorn de Dembélé tampoc l’ajuda a centrar-se, ho deia avui Paco Aguilar, “ens queixàvem del amics de Neymar, el Toiss, però els de Dembélé són pitjor…”  Mal assumpte doncs.

Francament, jo tinc poques esperances amb l’Ousmane. Un jugador amb moltíssimes qualitats, amb potencial de sobres per ser una estrella mundial, però amb un cap que no l’ajuda gens.  Tant de bo prengui consciència i s’espavili, encara hi és a temps.

Sergi Ninou

El Madrid funciona amb projectes setmanals

El Barça de Valverde és el primer equip de la Champions que s’ha classificat matemàticament pels vuitens de final gràcies a l’excel·lent fase de grups que està completant amb 3 victòries clares i l’empat d’ahir al camp de l’Inter que va saber a poc tenint en compte el magnífic partit que van realitzar els blaugranes. Valverde cada cop incorpora més efectius a la causa. Amb el seu debut i primer gol a la Champions amb la samarreta del Barça, Malcom s’endolla i té unes ganes bojes d’acabar triomfant en el club blaugrana.

Avui és el torn del Reial Madrid, que visita l’estadi txec del Viktoria Plzen i Florentino Pérez està resant per a que segueixin les victòries i tenir l’excusa perfecte per mantenir a Solari a la banqueta. I és que els entrenadors amb prestigi, sabent de les constants ingerències del president,  ja no els sedueix entrenar a l’equip blanc. Jurgen Klopp, Joaquim Low, Mauricio Pochetino o Robert Martínez ja li han dit que no. D’aquí que aquesta temporada, els projectes del Madrid són setmanals. El primer va girar en torn a Lopetegui, Benzema i Bale, Després entorn al nou crack Mariano, I ara el pla és Solari i Vinicius. Es pensen que amb tantes portades li estan fent un favor al brasiler quan el que estan fent és fer-lo malbé. Convertir-lo en la gran esperança dels madridistes és posar-li massa pressió a un nano de 18 anys que acaba d’aterrar.

Marçal Lorente

El Barça torna a golejar el Madrid

Pràcticament la totalitat dels darrers entrenadors del Reial Madrid s’han endut una golejada del Barça. 5-0, 2-6, 0-4, 5-1. Ahir el Barça de Valverde, que surt molt reforçat del clàssic, va signar la sentència de mort de Julen Lopetegui, que avui serà destituït com a tècnic del Reial Madrid.
Els culers s’han acostumat regularment a tenir orgasmes futbolístics en els darrers Barça-Madrid o Madrid-Barça. Ahir es va aconseguir el més difícil encara, golejar a l’etern rival sense Messi però es va suplir amb un equip molt ordenat, molt intens que va fer un futbol ràpid i preciosista que va deixar amb les vergonyes a l’aire a un Madrid apàtic a la primera part i desorientat a la segona. El Barça va aconseguir ahir el millor spot publicitari mundial amb un mosaic preciós i un públic desfermat.
El Barça lidera en solitari a la lliga i a la Champions mentre que el Madrid està en una crisi de joc i d’identitat important.
Segurament que Lopetegui no és l’únic culpable però ja se sap que per molt que les mirades també apuntin a Florentino Pérez el president del Madrid gaudeix d’una immunitat absoluta i res pertorbarà la seva prioritat que no és un altre que el projecte immobiliari del Nou Bernabéu. Potser La diferencia es que en els darrers anys el Barça ha sustituit: Iniesta (retirat), Arda Turan, Aleix Vidal, André Gomes i Digne per Dembelé, Coutinho, Arthur, Lenglet i Arturo Vidal.
I en canvi, el Reial Madrid ha perdut James, Morata, Cristiano Ronaldo, Kovacic i Pepe i ha fitxat a Odriozola, Courtois, Mariano, Vinicius i Rodrygo.
Els blaugrana han guanyat potencial mentre els blancs l’han perdut.
Guanyant al Madrid no s’acaba la temporada però de moment, esclafar l’etern rival com ahir va fer el Barça al Madrid és per celebrar-ho durant uns quants dies.
Marçal Lorente

Diumenge, Barça-Madrid

No hi ha dubte que el Barça-Madrid de diumenge serà diferent als que hem viscut els darrers anys. No hi seran Messi ni Cristiano, els grans referents dels dos equips en la última dècada. El primer, se’l perdrà per lesió, el segon, perquè directament ja no és a la casa blanca. Tot i l’absència d’aquests dos cracs, no li faltaran al·licients al partit, com és natural tractant-se d’un clàssic. D’entrada, el Barça pot donar l’estocada final a Julen Lopetegui, que viu al límit des de fa una colla de dies. Una victòria blaugrana, gairebé amb tota seguretat significarà la destitució del tècnic blanc. El Barça, per tant, pot fer que es repeteixi la història de fa tres temporades amb Rafa Benítez. Un triomf del Barça també significaria treure-li 7 punts al Madrid a la classificació. D’acord que som tot just a la jornada 10, però fa unes setmanes, quan el Barça va sumar 2 punts de 9 contra Girona, Leganés i Athleltic Club, era impensable poder obtenir un avantatge així.

Tot i això, el Barça farà bé de no confiar-se del millor moment en que arriba al partit. És un clàssic dels clàssics que l’equip que afronta el partit amb més problemes acostuma a endur-se la victòria. Ho hem vist al llarg de la història en tots dos bàndols. Si una cosa bona té Valverde és que mai se sent superior al seu rival, per tant, estic segur que el tècnic blaugrana preparà a consciencia el partit i en cap cas sortiran els jugadors pensant que tenen el triomf a la butxaca abans de començar a jugar. I és que el Madrid, per molta manca de gol que tingui, que és una realitat, té tanta qualitat sobre la gespa que fàcilment et poden complicar la vida en qualsevol moment.

Veurem si Valverde repeteix l’onze amb que va sortir contra l’Inter. Li va funcionar la fórmula amb Rafinha, així doncs, tot fa pensar que si la cosa va anar bé, segurament repetirà diumenge. Sense Messi, el més fàcil era pensar que Dembélé, tindria la seva oportunitat de ser titular i reivindicar-se com a peça important de l’equip. Doncs no esta sent així, i no ens ha d’estranyar, un cop hem sabut que dimecres, just abans del partit contra l’Inter, el francès va arribar tard a la concentració de l’equip, en un nou acte d’indisciplina per part seva. És molt trist i decebedor que Dembélé, un noi amb tanta qualitat i potencial, no estigui més implicat amb l’equip. O espavila, o el Camp Nou aviat el sentenciarà, si no ho ha fet ja Valverde.

En qualsevol cas, el Barça-Madrid de diumenge promet emocions fortes com sempre un clàssic, i aquí estarem per viure-les i explicar-vos-les.

Sergi Ninou