Mourinho està desfasat

Entenc que la desastrosa situació que viu el Real Madrid faci que el madridisme estigui desesperat i vulgui una sacsejada immediata. Òbviament ja no pensant en aquesta temporada, que està del tot perduda, sinó de cara la propera, on caldrà fer molts canvis si es vol recuperar un rumb que ara mateix està ben desviat. És normal que des del club blanc vulguin fer fora a Solari, que sembla però que aguantarà fins diumenge a Valladolid, i ja dilluns seria destituït. Les conyetes i bromes que feia el tècnic argentí quan va accedir el càrrec han durat poc per cert. Deia que és normal que al Madrid no vulguin veure més a Solari a la banqueta després dels lamentables resultats que ha obtingut, i a més després que no hagi estat capaç de recuperar per la causa jugadors com Isco o Bale, que de ben segur estaran encantats si perden de vista a Solari. Entenc per tant, que es busqui un revulsiu pel que queda de temporada, i a poder ser que es comenci a treballar ja en la planificació de la propera. Fins aquí estic d’acord.

El que ja no em quadra, és en la tria de l’entrenador que ha de liderar aquest canvi. Ei, i que consti que ja s’ho faran, però entre el madridisme hi ha força unanimitat en considerar que José Mourinho és l’home; és l’indicat per asseure’s a la banqueta del Santiago Bernabéu. Mourinho els genera il·lusió. Doncs no sé ben bé per què. A no ser que el que busquin sigui mal joc i polèmiques a la sala de premsa, no em crec que algú pugui voler Mourinho pel seu valor futbolístic. Actualment, el portuguès és un entrenador desfasat, i si no, mireu el Manchester United. Ha estat marxar Mourinho i els resultats han començat a arribar. No dic que al Madrid no pugui millorar els números de Solari, cosa fàcil per cert, però aquest Mourinho ja no és el que va arribar a la casa blanca el 2010. En aquell moment, el club necessitava un antídot al Barça de Guardiola, i el joc brut de Mou era perfecte per mirar de fer front al millor equip que ha existit mai. Però ara? A qui ha de fer front? El que ha de fer és posar ordre a casa seva, sense mirar més enllà. Veurem què passa dilluns i si es confirma o no el retorn de José Mourinho. Una cosa tinc clara, si torna i segueix fent de les seves, ara, sense Guardiola, farà més pena que ràbia.

Sergi Ninou

Arthur, baixa en un moment clau de la temporada

Males notícies al Barça. Arthur Melo estarà entre 3 i 4 setmanes de baixa per una lesió muscular al bíceps femoral de la cama esquerra. La notícia arriba quan el migcampista brasiler s’havia consolidat com un dels fixos al mig del camp del Barça. Estem tots d’acord que el Barça juga millor quan Arthur és al camp, de manera que la seva baixa és a priori molt important i l’equip se’n pot ressentir força. El moment de la lesió no pot ser més inoportú, ja que el Barça, com sabem, es troba immers en un calendari frenètic, amb partits molt importants a les tres competicions. Arthur serà baixa pel retorn de l’equip a la Champions, el dia 19 a Lió, també pel partit al Bernabéu de tornada de semifinals de la Copa, i es perdrà diverses jornades claus de Lliga, entre elles la d’aquest diumenge a Bilbao o la del dia 23 a Sevilla.

Sens dubte és un contratemps important per Valverde, que ara haurà de donar més protagonisme a Arturo Vidal o Aleñà, a no ser que provi amb Coutinho d’interior. Ja sé que el brasiler és més davanter que migcampista, però veient el mal moment que viu a prop de l’àrea rival, potser és bona idea provar-lo més endarrerit a veure si així espavila. En qualsevol cas, la pausa i control d’Arthur no té la donarà cap dels tres jugadors que he esmentat, perquè Arthur és un perfil molt característic, diferent a la resta. Com deia, si hi havia un mal moment per lesionar-se era aquest, i és el que ha passat. Un nou repte a superar per Valverde i el seu equip, en una temporada sense treva.

Sergi Ninou

De Ligt val la pena

Matthijs de Ligt va boig per jugar al Barça. No és cap secret ni cap invenció meva. Ell mateix ho ha reconegut quan li han preguntat públicament. Al jove central de l’Ajax, de només 19 anys, sempre li ha agradat el Barça, però ara que el seu amic i company Frenkie de Jong, ha fitxat pel club blaugrana, encara té més ganes de venir.

Des de la direcció esportiva del Barça, De Ligt és un jugador que agrada. Normal, a qualsevol persona mínimament posada en el món del futbol li agrada aquest jugador. Ho té tot: bona col·locació, bona sortida de pilota jugada des del darrera, bon joc aeri, força rapidesa per l’alçada que té (1,89m)… vaja és un central molt complet, i això que té només 19 anys i per tant, marge de millora. A més, tot i la seva joventut, ja té experiència; recordem és el capità de l’Ajax, i ja acumula 13 partits amb la selecció absoluta holandesa, on n’és titular des de fa uns mesos. Així doncs, el club que fitxi a De Ligt, fitxarà un central TOP per segurament tota una dècada. Com en el cas de De Jong al centre del camp.

Per tot això, és lògic que el Barça es plantegi el seu fitxatge, i més davant l’interès del propi jugador en vestir la samarreta blaugrana i seguir al costat de, com deia abans, el seu amic Frenkie de Jong. Inicialment, el Barça havia descartat anar a pel jugador per un tema econòmic. Els mínim 60 milions d’euros que de sortida demanarà l’Ajax és un preu alt, i a sobre, el que més molesta al Barça, és que l’agent de De Ligt és Mino Raiola, que demana una altíssima comissió. Tot i això, el desig públic del central de jugar al Barça, ha fet que el club blaugrana hagi reactivat la possibilitat de fitxar-lo, tal com explica avui Mundo Deportivo. S’estudiarà la viabilitat econòmica de l’operació i si els números quadren, no es descarta res. Cal tenir en compte que De Ligt interessa també, com és natural, als de sempre: City, PSG, Bayern, Juventus… per tant, no serà fàcil.

Recordem també que el Barça ja s’ha reforçat amb centrals joves com Lenglet (que té 23 anys) i ja està consolidat al màxim nivell, i Jean Claire Todibo (de 19 anys) i que vindrà a l’estiu si no es pot avançar a aquest mercat d’hivern la seva arribada. Per tant, De Ligt no sembla un fitxatge tant tant necessari com ho era De Jong. Ara, és evident que si se’l pot fitxar, s’ha de fer l’esforç, perquè segur, val la pena.

Sergi Ninou

La escopeta nacional

(Artículo publicado en Mundo Deportivo)

El caso ‘Chumi’ nos ha recordado a las históricas comedias del cine español. Revivimos ‘La escopeta nacional’ del gran Berlanga. Rememoramos la felicidad de Paco Martínez Soria y sus viajes de 11 horas en tren cargando dos gallinas y tres chorizos. La desesperación por la enorme crisis del Real Madrid, que viven madridistas y parte de la brunete mediática, les está llevando al ridículo. Cuando El Mundo del S.XXI publicó que el Barça había incurrido en alineación indebida de Chumi en la Copa, olvidando la circular clave, se les abrió el cielo. Se ilusionaron con la esperanza de eliminar al Barça de su competición fetiche, evitar otra final con la pitada al himno y atenuar el error histórico que el Madrid cometió con Chéryshev. Los gurús de la caverna equiparaban ambos casos. Señal de que no se habían leído la normativa porque no tenían nada que ver.

Se desató la euforia en CibelesChumi había generado más ilusión en el madridismo que Vinicius. Había quién incluso pedía que no se jugase el partido de vuelta en el Camp Nou, aún cuando el Levante no había presentado ni la denuncia. El Barça remontó en el césped. Según alguna televisión estatal, la juez de Competición “salvó al Barça al desestimar la denuncia por estar fuera de plazo” dando por sentado que había culpabilidad cuando no juzgó el fondo del asunto. Para alineación indebida la del pívot americano, Slaughter, que admitió ante el juzgado, en junio de 2017, que el Real Madrid le facilitó un pasaporte falso supuestamente expedido por la embajada de Guinea Ecuatorial para poder jugar 13 partidos de la ACB y la copa de 2015. Asunto sospechosamente silenciado y no sancionado. Algún día los culés valorarán el mérito que tiene el Barça de haber ganado tanto a pesar de los ataques extradeportivos que ha sufrido.

Marçal Lorente

De Ligt i De Jong ja comparteixen equip amb Arthur

La UEFA ha donat a conèixer avui l’onze revelació de la Champions. Un equip format per jugadors que han de tenir menys de 24 anys, haver debutat a la màxima competició europea durant el 2018 o tenir-hi una experiència prèvia limitada, i que hagin tingut un evident salt de qualitat durant aquest any. Doncs bé, entre els 11 escollits, hi trobem el blaugrana Arthur. El migcampista brasiler, que va jugar el seu primer gran partit amb la samarreta del Barça a Wembley, a la segona jornada de la fase de grups de la Champions contra el Tottenham, no ha passat desapercebut pels periodistes i editors que han escollit els membres d’aquest onze revelació, i com dic, ocupa una de les places al centre del camp. Hi va haver força dubtes amb el fitxatge d’Arthur pel Barça, com és natural tractant-se d’un jugador sense cap experiència al futbol europeu, però amb poc temps s’ha anat guanyant el lloc i sembla que serà un fix als esquemes del Barça els propers anys.

Compartint equip amb Arthur, hi trobem jugadors com Hirving Lozano, el davanter mexicà del PSV; Husem Aouar, migcampista de l’Olympique de Lió, o Jadon Sancho, extrem del Dortmund i que apunta a crack d’aquí poc temps… però a banda de tots ells, cal destacar-hi dos noms: Matthijs de Ligt i Frenkie de Jong. Sí, la parella de moda de l’Ajax per la qual mitja Europa hi sospira. No podem assegurar quin impacte tindran quan surtin de l’Ajax aquest proper estiu, però a hores d’ara és evident que si ens demanen el nom de dos jugadors, un central i un migcampista, que puguin ser dominadors a les respectives posicions els propers anys, segur que el primer que ens vindrà al cap seran els noms de De Ligt i De Jong. Costaran mols calers, és lògic, uns 80 milions d’euros cada un, però semblen dos fitxatges estratègics i perfectament amortitzables, recordem tenen 19 anys De Ligt i 21 De Jong.

De moment, de l’equip revelació de la Champions, el Barça té a Arthur. Segur que voldria tenir-ne dos més, els dos de l’Ajax. S’hauran d’esforçar molt des del club blaugrana per fer-ho possible i portar el pack, però segurament valen l’esforç.

Sergi Ninou

Independencia

Asegurar que Josep Lluís Núñez ha sido el mejor presidente del Barça es muy subjetivo. Lo indiscutible es que es el que mejor legado ha dejado. Un club potente, deportiva, social, patrimonial y económicamente. Tras ganar a Sixte Cambra en las elecciones de 1989, Núñez dijo: “He vencido a un candidato, a un partido político (CiU) y a una televisión (TV3)”. Dado que el Barça es la institución más representativa y potente del país siempre fue y es un pastel muy apetitoso para los poderes políticos, económicos y mediáticos. Núñez supo blindar el club. Quizás por eso, los políticos no le autorizaron a desarrollar el proyecto inmobiliario Barça 2000 en el Camp Nou ni levantar la ciudad deportiva en Sant Joan Despí.

En 1990, Núñez convenció al secretario de Estado para el deporte, Gómez Navarro , de que el Barça, igual que otros tres clubes saneados económicamente, no se transformara en SA, como el resto de clubs españoles. Gracias a ello el Barça es hoy propiedad de sus socios. Núñez impedía que se aprovecharan del club y no le temblaba el pulso. Le puso las maletas en la puerta a Ronaldo cuando tras acordar su renovación exigió todavía más dinero. En una reunión de junta, un directivo le sugirió que el Barça debía donar el 0,7% de su presupuesto a temas solidarios, Núñez dijo que estaba de acuerdo pero que no podían ser solidarios con el dinero del socio y propuso que cada directivo pusiera un millón de pesetas de su bolsillo. Se hizo el silencio. A los pocos días puso en marcha la Fundación FC Barcelona. Permaneció tantos años en la presidencia porque soportó las presiones externas y mantuvo la independencia del club. Es un mensaje para futuros candidatos.

Marçal Lorente

El Barça, preocupat amb Dembélé. O espavila o es perdrà

El Barça juga diumenge a la tarda al Camp Nou contra el Betis i ho farà sense Phillipe Coutinho, que en té per unes dues o tres setmanes a causa d’un petit trencament muscular al bíceps femoral de la cama esquerra. Amb la baixa del brasiler i el dubte de si Messi tornarà a l’equip aquest diumenge o s’esperarà a després de l’aturada de seleccions, semblava clar que Ousmane Dembélé seria titular contra els verd-i-blancs. Encara en té opcions, però la gastroenteritis que va patir ahir, i que avui encara li ha impedit entrenar-se amb el grup, dificulten la presència del francès a l’onze titular per enfrontar-se al Betis.

Però, segur que Dembélé ha tingut gastroenteritis? Ahir, no va anar a entrenar i el club va emetre un comunicat dient que la seva absència és devia a aquest problema. El cas, és que tal i com a explicat avui RAC1 i nosaltres hem pogut confirmar, Dembélé va estar una hora i mitja il·localitzable, sense que des del Barça en tinguessin cap notícia. Se’l va trucar per saber què passava, per què no era a la Ciutat Esportiva, i finalment va explicar que no es trobava bé i que seria baixa per la sessió d’entrenament. Més enllà de la gastroenteritis que hagi pogut tenir, el que és evident és que no és la manera correcte d’actuar. Si el jugador no estava en condicions, hauria d’haver avisat ràpidament al club i informar de la seva situació. Des del Barça s’han endut una nova decepció amb l’actitud de Dembélé, ja que consideren aquest cas com un nou acte de poca professionalitat del francès. Recordem que ja ha protagonitzat diverses faltes per retards als entrenaments, i fins i tot en convocatòries en dies de partit.  Per no parlar del seus problemes per seguir una dieta saludable que van obligar al Barça a posar-li un cuiner particular. L’entorn de Dembélé tampoc l’ajuda a centrar-se, ho deia avui Paco Aguilar, “ens queixàvem del amics de Neymar, el Toiss, però els de Dembélé són pitjor…”  Mal assumpte doncs.

Francament, jo tinc poques esperances amb l’Ousmane. Un jugador amb moltíssimes qualitats, amb potencial de sobres per ser una estrella mundial, però amb un cap que no l’ajuda gens.  Tant de bo prengui consciència i s’espavili, encara hi és a temps.

Sergi Ninou